L’univers del cacau és infinit i origina trobades casuals que ens alegren la vida.
Fa poc vam rebre una carta per correu postal molt especial, de Bernardí Palacios. D’estes cartes que la caligrafia ja et parla de la persona que l’escriu. Sols amb llegir-la, sense conéixer-nos encara en persona, sabíem que d’entre els amants del cacau valencià… ell està entre els que més l’estimem.
Bernardí fa anys que recopila testimonis populars d’agricultors i agricultores, de tiradors a racó, escrits i notícies sobre l’evolució del cacau Collaret i Cacaua a València. Amb tot això i l’humilitat que el defineix ens ha enviat el seu estudi*
*click > [estudi]
que recull la seua investigació. Este treball documental l’ha fet amb un pensament present, que el relleu generacional dels agricultors i agricultores valencians el preguen com a punt de partida per a “curar al malalt” (el cacau valencià en perill d’extinció).
En mi, Ana Climent, ha vist el futur i m’ha plenat de goig i responsabilitat, “pensa en mi si t’entren ganes d’abandonar i tira amb més força si cap”. Prompte vos contarem com va ser l’encontre amb ell i els seus amics. Gràcies per trobar-nos, Bernardí.
